FIDEUS REPUBLICANS és continuació i ampliació del projecte fideus.com , el seu contingut està vinculat a la prestació d'informació i documentació referida a la Història Contemporànea de les Illes Balears i a la Memòria Democràtica.
Les Rotjes del Molinar
Maria Pascual
Maria Pascual Flaquer (Capdepera, 1914 - Manacor, 5 de gener de 1937) dirigent comunista mallorquina.
Des de ben jove començà a participar en les activitats socials i culturals del seu barri i a escriure articles a “Nuestra Palabra”, l’òrgan del Partit Comunista de les Balears.
Era modista i estava casada amb Josep Julià, dirigent de les Joventuts Comunistes.
En juliol de 1936, s'amagà a una fàbrica de curtits que hi havia en el mateix barri, “La indispensable”. Els falangistes no tengueren escrúpols en utilitzar a la seva filla de tres anys per trobar l’amagatall i empresonar-la. La tancaren a la presó de dones del carrer de Can Sales on ja hi estaven la mare, n’Aurora Picornell i altres companyes. També havien detingut el seu marit. La nit del 5 de gener de 1937, fou “treta” de la presó amb la mare, la seva germana Antònia, Aurora Picornell i Belarmina González: les posaren en llibertat però a la porta de la presó les esperaven els falangistes.
Antònia Pascual
Antònia Pascual Flaquer (Capdepera, c. 1911 - Manacor, 5 de gener de 1937) fou una militant comunista mallorquina. Antònia va néixer a Capdepera, però s'instal·là amb la família al barri del Molinar de Palma, j Tota la família estava adscrita al Partit Comunista, igualment que el seu company, Lluís Montero, el qual també moriria afusellat. Durant el període republicà participà en nombrosos mítings, intervenir en un altre acte només per a dones de Llucmajor. El 1936 Antònia fou detinguda i conduïda a la presó de dones de Can Sales (Palma), on es reuní amb la seva mare i la seva germana, Maria. La nit del 5 de gener del 1937, la van assassinar a Manacor
Catalina Flaquer Pascual
Catalina Flaquer Pascual (Capdepera, 1876 - Porreres, 5 de gener de 1937) va ser una activista política comunista, que fou empresonada i torturada per no voler dir on estaven les seves filles i fou assassinada pels franquistes. També era coneguda com a Na Catalina Torreta. La van assassinar a Manacor
Belarmina González
Belarmina González Rodríguez (Palència, 1915 - Manacor, 5 de gener de 1937) fou una de les víctimes de la guerra civil a Mallorca pel seu suposat vincle amb el Partit Comunista de les Illes. Vivia al carrer de Sant Rafel número 34 del barri de la Soledat de Palma. El 31 de desembre de 1936 ingressà a la presó de Can Sales. Va morir assassinada pels feixistes el 5 de gener de 1937 al cementeri de Manacor juntament amb Aurora Picornell, i Catalina Flaquer Pascual, Antònia Pascual Flaquer i Maria Pascual Flaquer, conegudes com les "Roges del Molinar".[
Josep Julià i Maria Pascual el dia de les seves noces. Poc temps després ambdós serien assassinats
Cal pensar que Josep Julià i Maria Pascual foren assassinats el mateix dia, el dissabte dels Reis de l'any trenta-set. Reproduïm aquestes dues cartes -d'altra banda les darreres que escrigueren l'un i l'altra des del seu enclaustrament- perquè al marge del cabal humà que transpuen, els lector de Memòria Civil, podran fer-se càrrec de la barbàrie que suposà la repressió a Mallorca, tot acarnissant-se amb persones que ni tan sols podien rebre l'ominosa calificació de perillosos socials / Memoria Civil, núm. 31, Baleares, 3 agosto 1986
.
Maria Pascual i Josep Julià
Darrera correspondència
Palma, prisión calle Salas 10-12-1936
Querida familia: he recibido la vuestra fecha y en ella veo que estáis bien de salud la mía igual. También he recibido el papel, sellos, y el estambre para hacer dos jerseys para Antoñita y Natalí, os mando la medida, pronto os mandaré el nuevo, resultará muy bonito, es una lana estupenda, De José desde que ha ingresado en este reformatorio no he recibido noticias, supongo que vosotros sí. Dinero no necesito, mil gracias. Hoy he tenido la nena, se pone muy gorda. Nada más, besos para Antoñita y un abrazo para todos, vuestra
María Pascual
Castillo de Bellver, 20 diciembre 1936
Queridos padres y hermanos: recibí la vuestra fecha 17 del presente mes. En ella veo que estais bien de salud igual que la mía. Recibí las quince pesetas que me mandasteis, no necesito más de momento. También están en mi poder los sellos, me mandareis sobres porque a vosotros os costarán más baratos.
Quiero que paséis las fiestas de Navidad lo més alegre que os sea posible, si en estas no estoy con vosotros espero que en las fiestas de Pasqua las pasaremos todos juntos.
Daréis las gracias a Francisco por la pipa. No me preocupo por la nena, sabiendo que está con vosotros y con Magda. Direis a Jaime que agradezco mucho lo que hace por mí y siento en el alma que tengáis que molestaros en traerme la ropa.
Nada más por ahora, recibid un fuerte abrazo de vuestro hijo.
José Juliá