FIDEUS REPUBLICANS és continuació i ampliació del projecte fideus.com , el seu contingut està vinculat a la prestació d'informació i documentació referida a la Història Contemporànea de les Illes Balears i a la Memòria Democràtica.
Dia 19 de juliol de 1936 es materialitzà un cop d’estat que en poques hores va imposar-se a Palma. A partir de llavors, mentre els militars ocupaven els càrrecs de responsabilitat política, els obrers decretaren la vaga general. Però tot va ser infructuós. Des del primer moment les noves autoritats imposaren una política de terror.
A Palma, la insurrecció suposà la repressió de les persones que havien militat al Front Popular o a altres entitats d’esquerres, especialment a les barriades obreres. Molts homes i dones foren detinguts com a presos governatius —sense que mai fossin acusats de cap delicte— i passaren gran part de la Guerra Civil en diferents camps de presoners de Mallorca o foren assassinats en falsos alliberaments.
Altres foren sotmesos a judicis pseudolegals plens d’irregularitats, falsedats i situacions d’indefensió. Els acusats tenien sort si només eren condemnats a anys de presó o a cadena perpètua, perquè fàcilment podien acabar sentenciats a la pena de mort. Encara d’altres foren segrestats i assassinats a qualsevol racó.
Palma, lluny del front, també va viure la guerra, ja fos en forma de bombardeigs, desfilades militars o preparant-se per rebre la possible arribada de forces republicanes.
Així doncs, el llibre pretén mostrar l’impacte sobre la ciutat dels tres primers anys de repressió, dels estralls de les bombes, del canvi social i polític i dels catastròfics efectes econòmics que el cop d’estat provocà.
Memòries del 36
Acabada la guerra, la posterior imposició d’un règim autoritari dirigit amb mà de ferro marcà un abans i un després. Els vencedors, d’una manera gens improvisada, generaren un relat i durant dècades es va elaborar a consciència una política de memòria prou potent. Tractarem d’analitzar la manera en la qual es projectà en la societat el que succeí entre 1936 i 1939 i veure com els fets d’aquell conflicte foren utilitzats al llarg del temps, com fou instrumentada la guerra i la victòria i quins foren els seus efectes. Durant molt de temps coexistí una memòria pública i oficial amb una memòria silenciada i invisible explicada a cau d’orella o de portes endins, sempre relacionada amb les atrocitats, la repressió i el dolor, que perdurà i aflorà mitjançant la literatura. Per altra banda, l’adveniment de la democràcia no suposà una revisió en profunditat de les empremtes, encara prou visibles i evidents, que havien deixat les polítiques de memòria franquistes. Hagué de ser la societat civil (el Comitè de Son Coletes o Dones de Llevant, i també de les aportacions del món historiogràfic) la que posà fil a l’agulla en aquesta qüestió. Uns i altres feren aportacions essencials i decisives per accedir, conèixer i divulgar la veritat. No va ser fins el 2016 que es varen fer passes legislatives i iniciar polítiques autonòmiques de memòria històrica o de democràcia.
